Introducció

Introducció

Al setembre de 1966 el centre Prats de la Carrera obria les portes als seus alumnes. Però no fou aquest any que s’inicià el projecte ni ho feu amb aquest nom.

Història

Cap als anys 1960, quan era rector de Palafrugell mossèn Josep Oriol, assessorat per rellevants personalitats de la població i recollint l’anhel unànime de molts palafrugellencs, va tenir la feliç idea de construir un col·legi parroquial. D’aquesta manera també responia a un desig, no a una exigència testamentària, de la família Prats de la Carrera, ben coneguda a Palafrugell per la seva generositat a favor de la parròquia i de la vila.

Construcció

En aquestes circumstàncies, el senyor rector va destinar totes les reserves econòmiques de què disposava a la construcció d’un centre educatiu. Ja comptava amb un terreny entre els carrers Clavé i Girona però atès que la superfície era petita, es va adquirir un solar adjunt per poder ubicar un centre educatiu segons la normativa de l’època. I sense perdre temps, es va fer el projecte i es va procedir a la construcció de l’edifici.

El Sr. Bisbe, l’Excm. Dr. Narcís Jubany, va nomenar primer director del centre a l’any 1966 a Mn. Josep Ma. Marquès. Quan ell va arribar a Palafrugell, les obres ja eren molt avançades i es van començar a establir els principis de funcionament.

S’establí que no seria un centre parroquial sinó diocesà. Això permetia disposar d’un centre més obert a la comarca i alhora no treia cap benefici a la vila. Això també permetia alleugerir a la parròquia d’una sèrie de càrregues i responsabilitats que potser no hauria pogut suportar.

De mica en mica s’anava posant fil a l’agulla a tots els requeriments per l’obertura del centre: creació de l’equip de professors, tràmits burocràtics d’autorització del centre, difusió de la proposta i inscripció de l’alumnat, etc. Tot plegat una cursa contrarellotge.

Finalment a principis d’octubre de l’any 1966 el centre iniciava la meravellosa aventura d’educar noves generacions de palafrugellencs i palafrugellenques.

Inauguració

Aquelles primeres setmanes, al centre, convivien paletes, fusters, pintors, llauners, professors, alumnes, personal d’administració, de cuina, de neteja... Tothom treballava per a tenir-ho tot a punt.

Fou el dia 12 d’octubre, festa del Pilar, que el centre s’inaugurava oficialment, amb la benedicció del Sr. Bisbe.

Inicis

El col·legi era petit i sense pretensions però començava amb empenta i molt aviat va ser insuficient. Al cap de dos anys ja va haver de ser ampliat amb noves aules.

La voluntat inicial era que el centre fos totalment gratuït pels alumnes però la realitat ens obligava a ser enginyosos a l’hora d’obtenir recursos per tal de fer front a la gran quantitat de despeses que hi havia.